Mai en la història de la música hi ha hagut un personatge tan tendre, afable i estimat. Per curta i fugaç que hagi estat la trobada, els que hagin tractat Dabau alguna vegada ho podran corroborar. Nascut a Vilajuïga (Alt Empordà) el 1909, Dabau va exercir de mestre d´escola a Torroella de Montgrí i també a Girona. La fama de bon músic anava en paral.lel a la de bona persona. El cas de Dabau és excepcional. Ningú no pot dir mal, i a més, té cançons aconseguides. Va morir amb 90 anys, i la seva sensibilitat, a través de la seva mirada sorneguera i petita, va anar acompanyada d´una vocació pedagògica impagable. Era coneguda la seva fama a tocar d´oïda i, algunes vegades, sense ni tan sols haver vist la partitura, Dabau interpretava al piano peces que només havia sentit una sola vegada sense equivocar-se. S´explica que en una ocasió el també mestre Viladesau li va ensenyar una sardana, que el gironí acte seguit va interpretar de dalt a baix sense fallar ni una tonada. D´una manera o d´una altra, les lletres que musicava acabaven assolint la candilesa sensible i afectada d´aquest compositor entranyable . Algunes peçes son..La barca abandonada..Un cant d´amor...Et tinc a tu....Entre les barques.......etc. etc................
