miércoles, 19 de noviembre de 2008

EDUARDO SÁNCHEZ de FUENTES (Tú )


Tú. Rere la suavitat romántica de (1892) s´amaga la força patriòtica, sentimental i més revolucionària dels cubans.
El vertader sentir, la potència real d´aquesta lletra es remunta a la Guerra de la Independència de Cuba(1895), capitanejada per l´exèrcit alliberador dels anomenats manbises, enfrontamens anteriors a l´alliberament definitiu del 1898.
La lletra ha sofert transformacions completes en el nostre país, i s´ha convertit en la coneguda TECLA, que es canta sobre el mateix esquelet melòdic, però que no té res a veure amb l´original. El , que exalça l´illa comparant-la amb la figura femenina d´una flor, conserva intacte el seu significat.
Quan el papa Wojtyla va dur a terme la històrica visita a Cuba el gener del 1998, en sortir de l´avió i de manera espontània, la multitud va entonar el reivindicatiu com a cançó de benvinguda. Davant l´estupor de la comitiva vaticana, l´eufòria musical desfermada dels locals va ser inoblidable total

1 comentario:

maria dijo...

Quantes coses que saps......
hi nosaltres que les disfrutem.
Es una de les meves havaneres preferides.
Gracies, Toni.