EL ABANICO
(popular
La subjugant atracció de la dona mulata, de sensualitats inimaginables i promeses d´amor infinites, ha captivat des de sempre i de manera secreta l´home blanc, per excel.lència occidental. Igual que en tantes altres cançons, es fa un retrat acolorit d´un tipus de dona càndida i receptiva, que a l´època causava furor. És per això que El Abanico és per sobre de tot, un cant d´homenatge no només a aquells personatges femenins autòctons, sinó també al mestissatge que per força se n´havia de desprendre.
martes, 18 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Quan jo era petit tenia una tia molt gran. Mentre rentava els plats sempre cantava.
De petit sempre m'ha agradat la música i em va quedar gravat el que cantava.
Ara sé que el cantava la meva tia eren dues havaneres: El Abanico i Tecla.
La meva tia va nèixer l'any 1886.
Una abraçada!
Gracies Kepa per aquesta informació
tan "ferma"
Antoni
Publicar un comentario