CARLES CASANOVAS

L´èxit i el reconeixement d´aquest personatge fonamental rau en la seva habilitat a l´hora de fer les lletres. Casanovas té gràcia, i més, les encerta. Qualsevol músic d´importància que hagi volgut situar les seves melodies en el petit gran circuit empordanès de les havaneres, s´hi ha dirigit. Com a lletrista ha vestit peces per a músics tan valuosos com Dabau o Bastons. Amb aquest darrer, Casanovas ha conformat una de les col.laboracions més naturals i creatives des que es fan havaneres en català. I a diferència dels altres, Casanovas encara és jove; cal pensar que té molt camí per recórrer. Nascut el 1954, va començar en el món de les havaneres sota el guiatge d´Ortega Monasterio, en el grup Cavall Bernat, quan Casanovas estudiava COU a Barcelona.

El contacte amb Ortega va ser que un joveníssim Casanovas estrenés EL MEU AVI amb Els Barrufets, a la cantada de Calella de l´agost del 1971. També va estar set o vuit anys amb el grup Ventijol, de Palamós, i va ser cofundador dels Llops de Mar amb el mestre Dabau, amb els quals s´hi va estar tres anys. Al voltant del 88 va entrar a les files del prestigiós Port-Bo, en subtitució del conegut Xiqui i des d´aleshores no se n´ha mogut. Des de fa dotze anys s´encarrega de la direcció musical del grup, un dels millors trios de l´actualitat juntament amb altres grups. Casanovas té la carrera de solfeig i quatre anys de piano, va estudiar al conservatori de Girona i també a Palamós, però ràpidament es va exercitar en l´art de fer lletres per havanera, on va descobrir una traça sorprenent, d´execució sòbria i entonada