aquesta página des de el día 25 del corrent mes de decembre, ha quedat orfa, l'Antoni, ens va deixar a las 21 horas, agreixo a tots els que van poder asistir al seu comiat, y als que des de aquest escrit coneixen el trist acontexeiment, també els dono les grácies, per la atenció que han dispensat al seu estimat blog dedicat a una de les seves passions, la Habanera.

una abraçada de la seva esposa
Mamen

FESTES DE NADAL

LA PERLA DE CUBA

Es ésta una canción de repatriado seguramente incompleta. Su entonación clásica de nostalgia de Cuba justifica sobradamente la presencia aquí de esta composición que posiblemente es tan sólo el principio de una larga canción de soldado, aunque no puede ponerse del todo en clar dada la vaguedad del texto.



Cuba donde yo nací
bajo tu hermoso sol
tierras en las que yo aspiré
los perfumes de amor
de una hermosa mujer.

Adiós Cuba querida
con tus playas de plata
en tus olas se retrata
la imagen de mi amor.

RADIO LA MINA

TAMBÉ ENS PODEU ESCOLTA PER www.radiolamina.com

EDUARDO SÁNCHEZ de FUENTES (Tú )

Tú. Rere la suavitat romántica de Tú (1892) s´amaga la força patriòtica, sentimental i més revolucionària dels cubans.

El vertader sentir, la potència real d´aquesta lletra es remunta a la Guerra de la Independència de Cuba(1895), capitanejada per l´exèrcit alliberador dels anomenats manbises, enfrontamens anteriors a l´alliberament definitiu del 1898.

La lletra ha sofert transformacions completes en el nostre país, i s´ha convertit en la coneguda TECLA, que es canta sobre el mateix esquelet melòdic, però que no té res a veure amb l´original. El Tú, que exalça l´illa comparant-la amb la figura femenina d´una flor, conserva intacte el seu significat.

Quan el papa Wojtyla va dur a terme la històrica visita a Cuba el gener del 1998, en sortir de l´avió i de manera espontània, la multitud va entonar el reivindicatiu TÚ com a cançó de benvinguda. Davant l´estupor de la comitiva vaticana, l´eufòria musical desfermada dels locals va ser inoblidable total

HAVANERES CLÀSSIQUES ( en castellá )

EL ABANICO
(popular


La subjugant atracció de la dona mulata, de sensualitats inimaginables i promeses d´amor infinites, ha captivat des de sempre i de manera secreta l´home blanc, per excel.lència occidental. Igual que en tantes altres cançons, es fa un retrat acolorit d´un tipus de dona càndida i receptiva, que a l´època causava furor. És per això que El Abanico és per sobre de tot, un cant d´homenatge no només a aquells personatges femenins autòctons, sinó també al mestissatge que per força se n´havia de desprendre.

HAVANERES CLÀSSIQUES (en castellà )

Catedral de la Habana

ALLÁ EN LA HABANA

(popular)

Un dels moments cabdals en la història de l´havanera, a finals del XIX, va ser quan compositors cubans com Samuell( fill dd para català), o el mateix Eduardo Sánchez de Fuentes (l´autor deTú), van traslladar les danses populars de les tavernes i els locals mariners cap a les sales més selectes i aristocratitzants dels balls de saló.D´aquesta manera, músiques tradicionals purament populars van saltar del carrer directament a les notes exclusives del piano, amb el sentit final d´explicar al millor possible el contacte entre dos mons que en principi semblaven irremissiblement distants...

Allá en la habana cierta mulata

de un hombre blanco se enamoró...........

FRANCISCO RUBIO

Ens ha deixat el nostre amic PACO un grand "habanero" i un grand amic molt especial, desde aquest blog. donem els nostres mès sincers condols a la esposa(Fina) i a tota la familia i amics.

COM ÉS QUE ELS VELLS PESCADORS
NO MOREN DINS DE LA BARCA
A L´HORA DE LA FOSCOR
DIENT ADÉU A LA MAR
ESCULLS DESITJOS I LLOSES
EN TERRA PODEN QUEDAR
PENSAMENTS QUE FACIN NOSA.............

MIQUEL GÓMEZ

ATOTAVELA

QUATRE VEUS

Miquel Gómez veu baríton, guitarra. Estudis de solfeig i piano en el Conservatori Municipal de Barcelona, cantaire de l´Orfeó Català en el periode que va ser dirigit per Salvador Más. Acordionista, veu, arranjaments i compositor d´havaneres. Menbre fundador del grup Quatre Veus(1984-92), i també munbre fundador del grup actual ATOTAVELA(2005). Entre altres havaneres escrites per amb Miquel destaquem...Aquell Faroner, Havanera d´amor,

CÀSTOR PÉREZ

Al llarg de la seva dilatada carrera musical, Pérez ha combinat dos aspectes aparentment distanciats: la interpretació i composició d´havaneres, i la disquisició intel.lectual al voltant d´aquest tema. Es podria dir que la dèria de definir i descobrir-ne els orígens l´ha distanciat de manera involuntària del moll de l´os musical; potser l´abre no li ha deixat veure el bosc, és a dir, que els aproofundiments intel.lectuals, certament rics, amplis i intereessants, han fet ombra a la seva creació artistica. De totes maneres, Pérez té algunes peces realment aconseguides i és un personatge indiscutible en el món de la cançó marinera, amb opinions pròpies que cal tenir en compte. Pérez parla de l´havanera des d´un punt de vista analític, erudit, però sobretot des d´un apassionament fantàstic. Es ell tot és emotivitat, i algunes vegades s´ha trobat amb dificultats per acabar d´inrerpretar una peça, presa del tremolor insostenible que li transmeten les melodies de mar.

D´origen gallec, als quinze anys descobreix tot un seguit de ritmes i cançons que li roben el cor de per vida. Meticulós i prosaic, ha format part de diversos grups importans

ALT EMPORDÀ

LLOCS MES DESTACATS DE LES CANTADES

D´HAVANERES

AVUI ALT EMPORDÀ

L´ESCALA

Segon dijous d´agost.Cantada d´havaneres a la plaça de la Sardana. L´organitza la Penya Barcelonista de L´ESCALA, que la va iniciar l´any 1979. Només durant dos anys es va celebrar a la platja del Port d´en Perris, però habitualment es fa a la platja de l´Escala, també anomenada de les Barques o de l´Antic Port. Sempre es dedica a una persona recenment morta, que s´hagi distingit per la seva col.laboració amb el poble.

LLANÇÀ

Segona quinzena d´agost.

PORTBOU

Tercera setmana de juliol, de vegades també a l´agost.

FOTO

Foto de molts records

BAIX EMPORDÀ

LLOCS MES DESTACATS DE LES CANTADES

• AVUI BAIX EMPORDÀ

CALELLA DE PALAFRUGELL

Primer dissabte de juliol

PALAMÓS

El 14 d´agost a l´Arbreda

PLATJA D´ARO

Primera quinzena de juliol

BEGUR

Primera quinzena d´agost

L´ESTARTIT

Últim cap de setmana de juliol

TAMARIU

Primer dissabte de setembre

PLAÇA ROSES (Les Corts-Barcelona)

Per fi la climatologia va permetre el que en els dos anys anteriors per les inclemencies del temps, es van veure obligats a suspendre.

La cantada corria a càrrec igual que els dos anteriors pel gran grup BERGANTI, la nit va acompanyar tant el clima, i el més important, les veus incomparables d'aquest grup, que altre vegada van demostrar, que segurament, són els líders en aquest gènere.

Felicitem molt sincerament al grup BERGANTI, i com ja s'acaba la temporada, els esperarem a la següent i poder continuar gaudint de les seves escel-lents actuacions.

SEBASTIÁN IRADIER SALAVERRI (1809-1865)

Sebastián Iradier compositor basc nascut a Lanciego (Âlava) el 20 de gener de 1809, contràriament a les seves cançons, que formen part de la memòria col.lectiva d´aquest país. La seva vida sembla envoltada d´una certa aura d´intriga, plena d´amagatalls, pròpia de personatges amb una bona predisposició cap a la vida bohèmia. De fet, a tota la documentació que he pogut trobar, la informació coincideix en centrar.se en qüestions:

És l´autor de la universalment coneguda havanera .

Durant el temps que va viure a París va ser professor de la emperatriu Eugenia de Montijo, esposa de Napoleó III.

Sebastián Iradier localizat a Madrid l´any 1840, s´embarcà cap a Cuba l´any 1860 i va demostrar un viu interès per la música criolla. Al final va tornar a la seva terra, i morí a Victoria el 6 de desembre de 1865 a l´edat de 56 anys

SALVADOR DABAU

Mai en la història de la música hi ha hagut un personatge tan tendre, afable i estimat. Per curta i fugaç que hagi estat la trobada, els que hagin tractat Dabau alguna vegada ho podran corroborar. Nascut a Vilajuïga (Alt Empordà) el 1909, Dabau va exercir de mestre d´escola a Torroella de Montgrí i també a Girona. La fama de bon músic anava en paral.lel a la de bona persona. El cas de Dabau és excepcional. Ningú no pot dir mal, i a més, té cançons aconseguides. Va morir amb 90 anys, i la seva sensibilitat, a través de la seva mirada sorneguera i petita, va anar acompanyada d´una vocació pedagògica impagable. Era coneguda la seva fama a tocar d´oïda i, algunes vegades, sense ni tan sols haver vist la partitura, Dabau interpretava al piano peces que només havia sentit una sola vegada sense equivocar-se. S´explica que en una ocasió el també mestre Viladesau li va ensenyar una sardana, que el gironí acte seguit va interpretar de dalt a baix sense fallar ni una tonada. D´una manera o d´una altra, les lletres que musicava acabaven assolint la candilesa sensible i afectada d´aquest compositor entranyable . Algunes peçes son..La barca abandonada..Un cant d´amor...Et tinc a tu....Entre les barques.......etc. etc................

Radio La Mina i el seu programa La Taverna de l´Avi han rebut la visita de Barca de Mitjana de Premia de Mar, amb ells hem passat un ratet molt agradable i enriquidor.

Estem segurs qui ens hagi escoltat haurà disfrutat molt de la seva companya.

CARLES CASANOVAS

L´èxit i el reconeixement d´aquest personatge fonamental rau en la seva habilitat a l´hora de fer les lletres. Casanovas té gràcia, i més, les encerta. Qualsevol músic d´importància que hagi volgut situar les seves melodies en el petit gran circuit empordanès de les havaneres, s´hi ha dirigit. Com a lletrista ha vestit peces per a músics tan valuosos com Dabau o Bastons. Amb aquest darrer, Casanovas ha conformat una de les col.laboracions més naturals i creatives des que es fan havaneres en català. I a diferència dels altres, Casanovas encara és jove; cal pensar que té molt camí per recórrer. Nascut el 1954, va començar en el món de les havaneres sota el guiatge d´Ortega Monasterio, en el grup Cavall Bernat, quan Casanovas estudiava COU a Barcelona.

El contacte amb Ortega va ser que un joveníssim Casanovas estrenés EL MEU AVI amb Els Barrufets, a la cantada de Calella de l´agost del 1971. També va estar set o vuit anys amb el grup Ventijol, de Palamós, i va ser cofundador dels Llops de Mar amb el mestre Dabau, amb els quals s´hi va estar tres anys. Al voltant del 88 va entrar a les files del prestigiós Port-Bo, en subtitució del conegut Xiqui i des d´aleshores no se n´ha mogut. Des de fa dotze anys s´encarrega de la direcció musical del grup, un dels millors trios de l´actualitat juntament amb altres grups. Casanovas té la carrera de solfeig i quatre anys de piano, va estudiar al conservatori de Girona i també a Palamós, però ràpidament es va exercitar en l´art de fer lletres per havanera, on va descobrir una traça sorprenent, d´execució sòbria i entonada